La decisió

cruce-de-caminos

No és que un dia et llevis i t’il.luminis i decideixis deixar-ho tot per anar a la contra o per incomodar al personal, NO.

És una resposta simple a una situació complicada.  Una vida amb dos fills que són dos meravelles però que al mateix temps simbolitzen una pèrdua de llibertat, una resignació a la tirania del temps, un estrès insospitat. Un estil de vida pervers, dissenyat per la rutina de l'”anar tirant”.

De cop i volta et veus dient coses com “és el que toca”, “a tots ens passa”, i penses si et pots identificar la resta dels teus dies amb aquesta resignació… tot grinyola, això no va.

Recordo un dia esmorzant a la feina amb la Isabel, una conversa que em va ferir el més profund de la meva ànima, una sentència de mort: “Ai Eva, tantes coses que havíeu de fer…” I una altra conversa amb en Xavi i la Diana: “Tant de viatjar per acabar així!”.

Estabornida, sense comprendre de què va la vida un cop més.

I SI MARXEM? El cel s’obre, el àngels canten, és això, ho hem trobat.

 

Per sort,  per ser d’on som, vivim en el luxe de poder triar; i triem donar als nostres fills el temps i l’oportunitat de trobar la tranquilitat de l’ésser. Quin regal millor que mostrar-los el món que els envolta, sense rellotges, sense obligacions, volem regalar-los hores en família i descobriments infinits.

L’univers es confabula perquè el somni es faci realitat.

Gràcies a tots per compartir la nostra aventura de la vida, aquesta n’és una més.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s