Les 10 raons per les que no pots fer realitat el teu somni

cropped-always-do-what-you-afraid-to-do-ralph-waldo-emerson1.jpgTots tenim un somni, el nostre és viatjar. Si et trobes en la mateixa situació, segurament has hagut d’enfrontar-te a una d’aquestes 10 raons que impedeixen que allò que desitges es faci realitat:

1-  La por

2-  La por

3-  La por

4-  La por

5-  La por

6-  La por

7-  La por

8-  La por

9-  La por

10-La por

No és broma, és una certesa esfereïdora.

1- Por a l’inabastable, a la incertesa. Com ara als desastres naturals, als actes terroristes… Si et pares a pensar, és una por bastant inútil doncs no podràs trobar cap racó del planeta on estiguis segur al 100%. I no, quedar-te a casa no és una opció. Les cases s’enfonsen, els conductes de gas i les bombones de butà exploten, els incendis passen. Per tant, fes-ho.

2- Por a haver de prescindir de coses materials. “Si vull fer-ho hauré de deixar la casa/ el cotxe/ la tele de 10  mil polsades… i potser ja no ho recupero mai més”. Sí, aquesta és una de les gràcies de viatjar, que només necessites una petita motxilla per viure experiències que no et donarà res del que puguis comprar. La casa la pots llogar i tenir uns calerons o pagar-te la hipoteca, el cotxe el pots vendre, la tele també. Segurament quan tornis, si tornes, això serà el que menys et preocupi del món. És hora de fer l’exercici de desprendre’t de coses materials que la única cosa que fan és lligar-te encara més a un estil de vida que no vols. Practicar la desafecció a les coses materials, marxis o no, segur que et donarà una llibertat molt gratificant, perquè no provar-ho?

3- Por a deixar la família, les persones estimades. Sí, inevitablement t’hauràs d’acomiadar de gent que estimes, forma part del procés. Fas una passa que t’implica a tu i a les persones que t’envolten. Pensa que les persones que t’estimen, ho faran tant si ets aquí com a Papúa. Qui sap, igual els dónes la oportunitat també de descobrir món a través dels teus ulls o bé de fer-te una visita allà on siguis que d’altra manera mai farien… És una qüestió de positivitzar la situació al màxim.

4- Por al què diran. “La meva mare caurà de cul”,”El meu germà segur que s’emprenya”,”La iaia muntarà un drama”… així fins a l’infinit… doncs sí, potser va sent hora que et reconciliïs amb la persona que realment ets. Tens aquest desig, no te n’has d’amagar, no és una cosa lletja ni ofensiva. Tots tenim el dret de tenir somnis i de fer el que poguem per complir-los. Les persones que t’envolten també hauríen de saber-ho, ho comparteixin o no, resulta que aquesta és la realitat i no pot ser mai al gust de tots. Recorda però, que la teva vida sí que ha de ser obligatòriament al teu gust! I, sorpresa! Potser les reaccions de les persones que t’envolten no són tan dramàtiques com les imagines (de tota manera, prepara’t pel pitjor, així tot seran alegries).

5- Por a la incertesa econòmica. I deus pensar, “Sí, sí, tot això està molt bé, però aquesta gent que ho fa… tenen pasta, són uns pijos!!! Jo haig de mantenir una família”. És clar, nosaltres també, però si comences a prescindir de coses materials segur que els diners deixen de marxar d’aquesta manera tan escandalosa de les teves mans. Segur que si prens la determinació de fer un estalvi X al mes per aconseguir allò que vols, podràs prescindir d’anar a sopar fora, del modelet aquell que t’agrada tant, de les vambes tan molones que has vist, del curs de macramé, d’anar a dinar de restaurant cada dia i portar-te un taper a la feina, d’aquells gintònics que t’arruïnen el pressupost setmanal, de l’últim smartphone que ha sortit al mercat… i tantes altres coses… evidentment, cadascú sap en què inverteix els seus diners i què és el que realment necessita. No és qüestió de passar penúries però sí de pensar en invertir en un projecte.

6- Por a deixar la feina. “Si deixo aquesta feina, que passarà quan torni?”. Evidentment no és qüestió de llançar-se sense paracaigudes, i més si tens motxilla de fills inclosa… Hi ha maneres preparar-se mínimament la tornada perquè no acabis vivint sota un pont. Pots pactar amb l’empresa una “pausa” en la prestació dels teus serveis. Hi ha empreses que ho concedeixen, hi ha empreses que tenen bons convenis i concedeixen excedències als seus treballadors, si ets funcionari, és inqüestionable. També hi ha moltes empreses que adopten el model del teletreball. En aquest cas, podries seguir treballant fossis on fossis. Si no és el teu cas, pots pactar amb l’empresa el teu acomiadament perquè t’arreglin els papers i poder cobrar l’atur quan tornis, això et dóna un marge de temps per trobar una altra feina, qui sap si potser millor…

7- Por a enmalaltir. “D’acord, ens posem les vacunes i m’hi llanço però i si els nens es posen malalts què faig? I si no trobem un lloc on els puguin atendre adequadament? I si agafen una d’aquestes malalties estranyes?” Sí, pot passar, és un risc. La vida en si és un risc. Informa’t bé sobre les malalties de la zona que vas a visitar. Potser anar a Guinea en ple brot de l’èbola no és una bona idea, però segur que trobes alguna altra destinació que t’ofereixi allò que vols amb menys risc. Hi ha tants pararadisos esperant-nos al món, que no hauria de costar gaire trobar un lloc convenient al teu gust i al de la teva família.  Si tens pensat anar a llocs una mica aïllats o amb una cobertura mèdica escassa, viatja amb una assegurança mèdica que et cobreixi el desplaçament a un lloc on us puguin tractar. Nosaltres al principi volíem atravessar Mèxic en autocaravana, al final hem optat per Indonèsia i Nova Zelanda. Sigues flexible, be water my friend.

8- Por a tenir por. Doncs això, volíem atravessar Mèxic en autocaravana. Teníem la guia, ens el coneixíem tot, preciós, una gran experiència. Si no fos perquè… havíem d’evitar totes les grans ciutats per la criminalitat que hi ha, havíem d’evitar la policia, que, per corrupta, ens podia posar en més d’un embolic, havíem d’evitar segons quines zones pel tema del contraband de drogues, havíem d’evitar viatjar de nit, perquè et poden atracar, eren tants condicionants que al final la sensació era més aviat una gincana que un viatge. Era la por a viure qualsevol d’aquests infortunis. Ho hem de confessar. Tenim por. Hem variat la destinació del nostre viatge per por, no hem estat mai a Mèxic, potser hagués sigut el millor viatge de la nostra vida, potser aquestes pors eren del tot infundades, però no era el nostre moment. Està bé tenir por si no et bloqueges i busques una sortida. El nostre somni és viatjar, la destinació ens ha de motivar però per nosaltres no és el més important: el món és tan gran, la vida tan curta…

9- Por a allò desconegut:

-“És que parlen en anglès/francès/alemany/polinesi/suajili…” Doncs sí, però creus realment que no t’hi podràs entendre de cap manera?

-“És que són musulmans/budistes/sintoístes/animistes/hindús…” Això segurament és el que fa que allà on vagis no sigui la mateixa cosa que quedar-te a casa… si vols que sigui igual, perquè viatjar?

-“És que m’han dit que són freds/antipàtics/perillosos/estafadors/pesats/masclistes…” Això són prejudicis, hi pots caure o no, nosaltres vam caure en el prejudici de que Mèxic és perillós, però no ho sabrem fins que no hi anem.

Viatjar és un acte de curiositat que és capaç de trencar tots els prejudicis del món. T’animes?

10- Por a trencar les rutines. “han de deixar l’escola!”haig d’anar a les classes/ el màster/ el curs…” “I si no s’adapten? I si no els agrada viatjar? I si troben a faltar la iaia?” Sento dir-te que fins que no ho provis no ho sabràs mai. Però també sabràs que els nens tenen una capacitat d’adaptació molt més gran que la nostra. Respectem els seus tempos, no vulguis fer una marató de visites en un dia. Deixa que assaboreixin un lloc, abandona’t al dolce far niente, això no és una cursa, ells t’ho agrairan i segurament seran ells els qui marquin el ritme de l’expedició. En el nostre cas deixar l’escola no és un gran drama, els nostres fills van a pàrvuls. En cas de tenir fills més grans podeu pactar amb l’escola un seguiment curricular, molts cops us poden penjar les activitats des del bloc de l’escola o per e-mail. Si teniu pensat fer un viatge més llarg, us haureu de plantejar el tema d’educar-lo vosaltres o de fer l’escola on-line (hi ha iniciatives docents on-line pels fills de les famílies itinerants), tot és informar-se, encara que sembli mentida, hi ha moltíssima gent com nosaltres que trenca rutines per veure món. Jo estava estudiant acupuntura, tenia una beca d’una durada de 2 anys, després dels quals la formació em resulta gairebé el doble de cara i no la puc assumir, he parlat amb l’escola i me “la congelen”, el que vol dir que quan tornem podré seguir estudiant com si no hagués passat res. Si estudieu on-line, plantegeu-vos la possibilitat de seguir-ho fent encara que estigueu viatjant, en cas que no pugueu suspendre la formació. Hi ha opcions, tot és buscar-les.

Aquestes són les nostres pors, segur que tu en tens unes altres. Les vols compartir?

 

NOTA: Aquest post va dirigit a les persones que senten passió per viatjar però no acaben de prendre la decisió. És una simple reflexió sobre com la por ens condiciona a tots. Sé que és una obvietat dir-ho, però perquè quedi clar, això només és el reflex de la nostra experiència, cada cas és un món i cadascú ha de valorar la seva situació personal.

Advertisements

Hi ha 4 comentaris

  1. Soc una iaia que admira la vostra decisió. Convençuda què el coratge fa créixer i que el risc és bon antídot, us felicito per aquesta gesta. Procuraré seguir-vos, fent meva aquesta aventura.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s