Ubud, Bali

Doncs resulta que sortim de la metròpoli per anar a parar a una illa magnífica, brilla  el sol, els ocellets canten, laķ gent amable, els colors, l’artesania, l’art… i a més coincidim amb la celebració del Hari Raya Galungan, els carrers s’engalanen de “penjors” i ofrenes…20160921_095615

I és clar, caus i t’enamores a primera vista. I què bonics els paraigüets aquests, i quina estètica tant bonica, les voreres tenen forats per on se’t pot escolar el fill directe a la claveguera, però bé, ho compensem, amb aquesta religió que ens resulta tan familiar, amb els temples, les ofrenes, l’olor a encens…

img_0478
Cada casa té el seu Ganesh que dóna  la benvinguda
20160921_100509
Quan el pati de casa és un món per descobrir

Motos, soroll, ni un parc infantil per deixar anar les bèsties, i una marabunta de guiris allà on vagis, facis el que facis. Constatem de primera mà que viatjar a Bali està de moda, i alhora és una mort anunciada, construccions néixen com a bolets per tot arreu carregant-se l’encant de l’illa.

img_0492
Cada casa té el seu Ganesh que dóna  la benvinguda
img_0423
4×4 POTATO
img_05001
Lotus i porta del temple Saraswati

I carrer amunt i avall arribem al temple Saraswati. Entrar a un temple a Bali no és una cosa fàcil de fer. Has de vestir d’una manera determinada. Els homes han d’anar amb sarong (una espècie de faldilla que tapa els genolls) i les dones amb les espatlles cobertes i una faldilla o pantaló per sota dels genolls. Són molt estrictes amb aquestes normes, no deixen entrar de cap altra manera. El dia que vam visitar el temple de Saraswati era festa. El temple estava tancat però podíem donar una volta per l’estany de lotus i veure la porta principal del temple.

Però ai, poc ens pensàvem que acabaríem barallats com a gats, per culpa d’aquesta foto, la foto prohibida, la foto malèfica, el dimoni fet de píxels:

img_0502
La foto prohibida

I va sortir un balinés tot esparverat dient que el temple era seu i que els dracs eren sagrats i que era una falta de respecte enfilar-s’hi. Ens obligava a esborrar la foto si volíem seguir allà, al SEU temple. A crits desaforats. A  tot això s’hi van afegir un parell de guiris il.luminats que ens van dir que si algú s’anés a pixar a alguna esglèsia d’Espanya a nosaltres també ens molestaria… va ser tan rocambolesc i exagerat que no vam saber reaccionar i vam haver d’abandonar la idea de dialogar amb aquests personatges. Els nostres arguments eren que no érem a dins del temple, que enlloc no posava que no ens poguéssim asseure a l’escala i fer-ne fotos, que si ho haguéssim sabut, no ho hauríem fet i que no teníem cap intenció de pixar-nos a cap temple.

Ara aquesta foto té el valor del xoc cultural pur i dur, on no importa la intencionalitat del fet sinó el fet en sí i on la religió està per sobre de qualsevol possibilitat de diàleg i comprensió entre les persones. Té una força descoratjadora.

En fi, per sort hi ha més història a Ubud per treuren’s el mal gust de boca. Aquí, concretament al sostre de la nostra habitació vam poder veure el primer gecko del viatge, preciós tot ell.

img_0537

I aquí també vam flirtejar amb la cuina, ens va deixar una foto més bona que el menjar en si!

img_0797

A Ubud també vam passejar a la recerca dels enyorats camps d’arròs, que ara són més una atracció turística que una necessitat. Però ai, ens vam equivocar i enlloc de camps d’arròs ens vam trobar això:

20160921_160730
Els bombers d’Ubud

En Pau els ensenyava el seu camió de bombers de joguina però no el van captar. No parlaven anglès i els  va fer una remota gràcia veure els nens. Suficient per poder fer aquestes fotos.

Al dia següent vam encertar l’itinerari per fer el Campuhan Ridge Walk, 2 km sense cotxes ni motos va ser com un regalet de cel.

Va ser el nostre comiat d’Ubud, el primer contacte que vam tenir amb Bali. Un comiat bonic i tranquil, el que necessitàvem tots per oxigenar-nos el cap!

img_0825_1
Una fada al camí de les papallones
20160921_101429
El Campuhan Ridge Walk

 

Anuncis

Hi ha 7 comentaris

  1. Estem amb l’Arlet mirant les fotos i ara ja es hora d’ anar s dormir. Suposo q vosaltres fa estona q dormiu. l’ Arlet pregunta si ara això es casa vostre ??? Esteu molt guapetons tots plegats i em remou una enveja sana molt xula quan us veig. M’ agrada veure-us alegres fent el q somnieu. L’ Arlet diu en quin nom de viatge esteu? Vol dir a quin païs esteu? Ja li he dit jo però….no pilla. Be guapos una abraçada per tots!!!

    M'agrada

  2. M’han agradat molt totes les fotos però les que més les del camí Campuhan Ridge Walk. Segur que el vareu gaudir!!!!

    I la foto de la discordia, preciosa!!! Amb lo contents i divertits que se us veia!!! Què arribi un personatge que us ho desmonte ha de fer rabia. Ni caaas!!!!

    Disfruteeeeu family!!!!!!

    Petons i Besaetes!!!!

    Anna Lloret

    M'agrada

  3. En Mauri li ha agradat la foto del salt d’ aigua i diu si en Jaume no s’ hi ha banyat.
    Nostalgia de joventud. Ell quan era jove és banyava al salts dels Pirineus.
    Disfruteu molt!!
    Cuideu-vos!!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s