Gunung Bromo

Arriba el dia d’acomiadar-nos de Bali i dir-li hola a Java. Fem el viatge en ferry, en una hora ja hi som i 5 hores més en tren ens porten cap a Probolinggo, des d’on podem agafar un bemo cap a Cemoro Lawang, just a la falda del Gunung Bromo, un dels volcans més impressionants de Java. Els nens aguanten el viatge com uns campions, no teníem cap ganes de quedar-nos a Gilimanuk, el poble de port on ens deixava el ferry, i vam agafar el tren pels pèls, sense menjar i gairebé sense voler! Per sort, els trens a Java tenen un servei fantàstic de càtering, tots els vagons amb aire condicionat i tots els bitllets amb seient assignat. Un luxe, vaja!

img_1883
Un racó de món

Si hi ha algun afortunat o afortunada que vagi a veure el Bromo, heu de saber que des de Probolinggo hi ha molts hotels i agències que t’organitzen el tour d’anada i tornada. Si preferiu anar al vostre aire, el trasport públic a Cemoro Lawang està monopolitzat per un servei de furgonetes que no surten fins que s’omplen, i molt probablement haureu d’esperar més del que voldríeu o bé pagar un plus per sortir abans.

El Gunung Bromo se suposa que és part d’un parc natural els accessos del qual estan controlats. Nosaltres no vam pagar res de res per entrar ni per arribar al primer mirador, des d’on estan tirades les fotos. Al primer mirador s’hi pot arribar caminant tranquilament o quedar amb algun local perquè t’hi porti en moto.

I arribem a Cemoro Lawang, dormim en una pensió molt justeta i destartalada, ens llevem de matinada, tard, és evident que caminant no arribem a temps per veure sortir el sol al mirador. Un parell de “despistats” amb dues motos s’ofereixen a portar-nos per una tarifa que negociem.  I veiem sortir el sol. Una visió d’aquelles que saps que et durarà anys. Quelcom especial, sents la sang que et circula per les venes, et sents viva, i molt agraïda de poder assitir a aquest espectacle natural, encara més de fer-ho en família!

img_1821
Fa fred, fa son, però a qui li importa?

Baixem del mirador encara alucinats, i descobrim que en aquest poblet es cultiven calçots. Calçots Bromo, segur que són superpotents!!

img_1895

img_1894

Anem a la homestay a recollir les coses i ens trobem que en un raconet hi ha el pati de l’escola del poble.

18 alumnes entre 4 i 8 anys comparteien instal.lacions molt humils. Tenim la sort de què no només ens acullen i ens deixen entrar, sinó que a més ens canten unes cançons i ballen. En Pau i l’Àsia sel’s miren com si es volguéssin aprendre les passes.

Gràcies Cemoro Lawang per aquesta experiència!!!

20161027_204644

Anuncis

Hi ha 4 comentaris

  1. La foto del volcà és espectacular!!!!
    suposo que els calçots també!!!! jajaja!

    Els nens molt macos i l’uniforme sembla que va per edats. Els petits taronja i els grans verd.
    Al patí no caben pobrets!!!!

    Petons i besaetes a tots!!! us trobo molt bé i molt contents!!

    Anna Lloret

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s