Borobudur

Una de les raons per visitar Java a banda del gunung Bromo era aquest temple, el temple de Borobudur, el temple budista més gran del món, acabat al s.IX, ens esperava aquí. Imagineu-vos amb quina expectativa hi vam anar, així com sense voler, li teníem moltes ganes.

Se suposa que aquest temple explica la vida de Buda i és una manera d’acompanyar les seves passes fins a la il.luminació, de baix a dalt, en el sentit de les agulles de rellotge.

img_2030
De dimensions colossals, sembla un trencaclosques gegant. De vegades, però, no n’estàs molt segura que hagin encertat amb amb la peça…

Aquest temple és un “must” de totes les excursions escolars, de l’imserso indonesi i dels turistes, total que, tot i la seva mida, acaba semblant més un formiguer que cap altra cosa.

Va ser molt divertit comprovar, però, que al final, en Pau i l’Àsia sembla que atreien més l’atenció que el propi temple!!

img_2065
Superstars per un dia

Es bonic haver-hi anat, haver vist els gravats a la pedra, haver caminat lliurement per tots els nivells del temple entre estupa i estupa. És bonic que els nens el recordin com el temple budista, però no ens va arribar al cor. Crec que teníem massa expectatives.

img_2102

img_2130
A fora del temple també hi passen coses…

Però per sort, Borobudur és alguna cosa més que 4 pedres, vam voltar en bicicleta i vam descobrir un entorn rural magnífic amb uns personatges per recordar.

20161126_222355
Voltant amb la bici vam anar a parar a un lloc on feien taller de fang, instruments musicals, i on feien la parada els carros de cavalls de la zona.

El primer dia d’arribar a Borobudur, vam conéixer en Jamal, un paio que s’havia fabricat un sidecar amb una vespa i portava els guiris a sopar a casa d’un amic seu.

La veritat és que es va guanyar els nens de seguida, deixant-los conduir i fent figures amb fulles de palmera. Se la sabia ben llarga en Jamal…

20161027_205251

Però ai, la raó per la que ens vam pasar 3 dies a Borobudur no va ser aquesta, va ser…

img_2171
La Mariti

La Mariti, me la volia endur amb mi a la motxilla i que ens acompanyés allà on anéssim. No parlava ni una paraula en anglès i tenia una homestay. Imagineu-vos. Quina presència que tenia aquesta dona, quina capacitat de comunicació per entendren’s a la primera. De vegades havíem de fer una mica de mímica, però resultava divertit i tot! Aquesta dona ens rebia sempre amb un somriure, amb un tè i un cafè, sempre ens portava alguna cosa de menjar que després no volia cobrar. Ens cuidava. Per nosaltres  era una experiència totalment nova, que algú volgués fer alguna cosa sense cobrar. Quan ens vam dir adéu, em vaig emocionar i tot. La iaia Mariti, una dona, tot cor.

Anuncis

Hi ha 2 comentaris

  1. Hola Family!!!
    M’he emocionat amb la Mariti. M’imagino que heu estat de luxe. Un tracte molt humà, pel que dius.
    Les dentetes de Jamail eren petites!!! JaJajaja!!

    Disfruteu!!!

    Molts Petons!!!

    Anna

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s