Auckland, kia ora

Arribem a Auckland després d’un viatge súper llarg. Air Asia ens va fer treure les ganes de tornar a volar mai més amb ells (11 hores d’avió i ni un got d’aigua, i per descomptat sense tele ni música…).

El pla inicial era agafar bus i tren per anar a la homestay però finalment el cansament va fer que agaféssim un shuttle, o sigui, una furgo compartida que et porta des de l’aeroport a l’hotel on vagis. Nosaltres anàvem als afores de la ciutat, i per sort ens va deixar a la porta. Auckland ens rebia amb un temps plujós i molt més fred del què estàvem acostumats. Eren les 19:00h, ja no sabíem de quin dia.

img_2469

A l’endemà amb les motxilles i tot vam anar en tren a la Backpackers car fair, o sigui, un lloc on es compren i es venen cotxes i furgos. És una espècie de fira de vehicle de segona mà que es fa cada diumenge. Si no hi anàvem aquell dia, havíem d’esperar una setmana sencera…

I allà la vam trobar, va ser la única que ens va agradar, la única que ens anava bé perquè tenia els 4 seients que necessitàvem. Mitsubishi Delica L300, furgo, pels amics.

img_2474

Ens la vam quedar. 4500$ són 3000€. Potser ens vam precipitar, però no ens podíem permetre més el luxe d’allotjar-nos a Auckland (mínim 100$ la nit).

Canviar de país és tornar a començar, i els inicis no són mai fàcils… aconseguir treure els diners per comprar la furgo, acostumar-se a la pluja i el fred… Trobar allotjament a Auckland va ser un martiri, la casa de la primera nit ja estava reservada… evidentment ens en vam sortir, però us recomano molt que si heu de viatjar a Auckland us reserveu l’allotjament i us estalviareu uns quants maldecaps. A més viatjar low-cost amb nens és gairebé impossible perquè cada nen ha de dormir en un llit (o sigui que has de pagar habitació familiar) i hi ha molts hostals de motxileros que no accepten nens.

A tot això, era l’aniversari d’en Pau, el rei de la casa feia 3 anys i ho vam celebrar com tan bé com van poder!!

img_2477

Vam estar tan ocupats a Auckland buscant allotjament i comprant la furgo que fairebé no vam veure res, però donava la sensació d’una ciutat en miniatura, el centre estava desolat en diumenge, no passava ni un cotxe, tot molt net i un port que recordava una mica al Port Vell.

 

Anuncis

Hi ha 4 comentaris

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s