Gunung Bromo

Arriba el dia d’acomiadar-nos de Bali i dir-li hola a Java. Fem el viatge en ferry, en una hora ja hi som i 5 hores més en tren ens porten cap a Probolinggo, des d’on podem agafar un bemo cap a Cemoro Lawang, just a la falda del Gunung Bromo, un dels volcans més impressionants de Java. Els nens aguanten el viatge com uns campions, no teníem cap ganes de quedar-nos a Gilimanuk, el poble de port on ens deixava el ferry, i vam agafar el tren pels pèls, sense menjar i gairebé sense voler! Per sort, els trens a Java tenen un servei fantàstic de càtering, tots els vagons amb aire condicionat i tots els bitllets amb seient assignat. Un luxe, vaja!

Un racó de món

Si hi ha algun afortunat o afortunada que vagi a veure el Bromo, heu de saber que des de Probolinggo hi ha molts hotels i agències que t’organitzen el tour d’anada i tornada. Si preferiu anar al vostre aire, el trasport públic a Cemoro Lawang està monopolitzat per un servei de furgonetes que no surten fins que s’omplen, i molt probablement haureu d’esperar més del que voldríeu o bé pagar un plus per sortir abans.

El Gunung Bromo se suposa que és part d’un parc natural els accessos del qual estan controlats. Nosaltres no vam pagar res de res per entrar ni per arribar al primer mirador, des d’on estan tirades les fotos. Al primer mirador s’hi pot arribar caminant tranquilament o quedar amb algun local perquè t’hi porti en moto.

I arribem a Cemoro Lawang, dormim en una pensió molt justeta i destartalada, ens llevem de matinada, tard, és evident que caminant no arribem a temps per veure sortir el sol al mirador. Un parell de “despistats” amb dues motos s’ofereixen a portar-nos per una tarifa que negociem.  I veiem sortir el sol. Una visió d’aquelles que saps que et durarà anys. Quelcom especial, sents la sang que et circula per les venes, et sents viva, i molt agraïda de poder assitir a aquest espectacle natural, encara més de fer-ho en família!

Fa fred, fa son, però a qui li importa?

Baixem del mirador encara alucinats, i descobrim que en aquest poblet es cultiven calçots. Calçots Bromo, segur que són superpotents!!

Anem a la homestay a recollir les coses i ens trobem que en un raconet hi ha el pati de l’escola del poble.

18 alumnes entre 4 i 8 anys comparteien instal.lacions molt humils. Tenim la sort de què no només ens acullen i ens deixen entrar, sinó que a més ens canten unes cançons i ballen. En Pau i l’Àsia sel’s miren com si es volguéssin aprendre les passes.

Gràcies Cemoro Lawang per aquesta experiència!!!